Blog de guimcormand

refleixonar

Avui a seminari ens hem hagut d'inventar un monòleg interior a partir d'una fotografia. Per a fer-ho he hagut d'estar uns 15 minuts mirant només l'obra, sense escriure, sense escoltar música i sense parlar amb ningú, senzillament observant. Per a fer bé el treball, necessitava aïllar-me del món i centrar-me només en la fotografia. I és que m'he adonat que avui en dia és força complicat aconseguir això, costa molt trobar un moment per a reflexionar sense rebre cap estímul del món exterior, ja que vivim en un món en el qual hi ha constants distraccions. He descobert això quan he anat a la biblioteca per a observar la fotografia i m'ha estat impossible concentrar-me, tot i que havia deixat el mòbil en silenci i tancat dins la motxilla el soroll de la gent i la bibliotecària que constantment venia a demanar silenci han fet que no pogués dedicar tota la meva atenció a l'obra, així que m'he aixecat i he anat a les escales del 3r pis, on no hi ha taules ni cadires però si que hi ha un silenci absolut.

Penso que en aquest món les persones rebem moltíssims estímuls, estem constantment rebent informació de l'exterior i tot això provoca que tinguem molt poc temps per a nosaltres mateixos. I és que crec que molts cops és necessari parlar amb tu mateix, tots tenim una vida molt accelerada en la que ens passen moltes coses en molt poc temps, i penso que a vegades aquest excés d'informació que rebem ens perjudica, per això crec que en un món accelerat és indispensable parar de tant en tant per a dialogar amb tu mateix.

Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: